dilluns, 11 de juny del 2012

FINS AVIAT

L'etapa Coste i Valgue ha complert els seus objectius: arrencar un projecte multidisciplinar amb prou èxit. Vam començar guanyant el  IV Premi Joan Llaverias de Conte Infantil Il.lustrat de Lloret de Mar i hem acabat amb la publicació del conte guanyador: Una mar de Joseps. Entremig hem escrit d'altres contes, hem montat exposicions combinant escriptura i il.lustració i hem cavil.lat un munt d'idees, algunes s'han quedat pel camí i d'altres potser es faran realitat en una propera etapa.
Gràcies a tots els seguidors i visitants del bloc per la vostra fidelitat!

dijous, 17 de maig del 2012

ACTIVITATS PER A UNA MAR DE JOSEPS

En voltes de Sant Jordi, per fi, vam poder tenir a les mans el nostre llibre Una mar de Joseps, i hem pogut compartir-lo amb tots vatros. Estem molt orgullosos de com ha quedat.




Des de l'Escola Mestre Marcel.lí Domingo de Roquetes ens van oferir la possibilitat d'una col.laboració amb motiu de la setmana de Sant Jordi que es va materialitzar ràpidament. Primer amb el montatge d'una petita exposició relacionada amb Una mar de Joseps. La vam penjar al costat dels dibuixos dels xiquets i xiquetes guanyadors del concurs de Sant Jordi de l'escola. Aquí teniu una mostra de com ha quedat, s'hi estarà fins a final de curs.





Durant la mateixa setmana vam realitzar un contacontes per a les classes de primer i segon de primària de l'escola. Els xiquets van respondre amb molta curiositat i vam quedar sorpresos per les seues reaccions i per les seues preguntes tafaneres.



Des d'aquí agrair a l'Escola Mestre Marcel.lí Domingo i a la seua Ampa l'oferiment i els mitjans que han posat al nostre abast. I també aprofitem per felicitar a la gent de Lloret que ha treballat en l'excel.lent edició del text.

dissabte, 12 de maig del 2012

A REVEURE A LA PARAULA IL.LUSTRADA

La paraula il.lustrada ha arribat a la seua fi. Les vostres aportacions ens han fet reviure situacions al voltant del canal. Hi ha hagut de tot, des d'escrits reivindicatius En quin maleït moment vam deixar que el progrès ens portés cap endarrere? fins als idílics Me'n recordo que abans de pavimentar el canal els plataners amb les seves arrels lligaven la terra del costat del malecó.
També ens heu explicat anècdotes amb les que la majoria ens hem sentit identificats: anar a festejar a la vora del canal Quan vam començar a tenir parella s'anava a festejar entre Jesús i Roquetes, amagats de la vista de la gent, ens assentàvem a les arrels dels xops; anar a capturar ànecs a les Festes Majors ...em tirava a l'aigua en busca d'un ànec... o aprendre a nadar Als estius el meu pare ens portava al canal... i ensenyava a nadar als meus germans... els lligava amb una corda i els tirava al mig del canal com si fossen gossets...


I com us havíem promés mostrar-vos les evolucions dels dibuixos del Toni, aquí en teniu una mostra:




Esperem que hagueu passat una bona estona visitant l'exposició!






dilluns, 7 de maig del 2012

DETALLS DE LA PARAULA IL.LUSTRADA

Ha arribat l'hora de mostrar-vos com ha quedat La paraula il.lustrada. Estem fent un recull de les propostes escrites sobre el canal que ens heu anat deixant per publicar-les al bloc. La veritat és que ens ha sorprès agradablement la varietat temàtica dels vostres records.
A partir de les vostres col.laboracions, el Toni està fent un dibuix il.lustratiu. El podeu vore si visiteu l'exposició, i també el voreu properament penjat aquí.
Aprofitem per recordar-vos que si encara no heu visitat l'exposició a l'Hort de Cruells teniu temps fins al dia 12 de maig.
Mentrestant aquí en teniu un tastet:




diumenge, 8 d’abril del 2012

US ENQUADERNEM?

Com que ens sobraven algunes horetes les tardes dels dimecres i volíem aprendre coses noves, al setembre ens vam matricular a l'EAT, concretament al curs de Tècniques de conservació i restauració de material gràfic. Tècniques d'enquadernació. Ara que l'hem acabat us mostrem alguns dels projectes que hem portat a terme sota la supervisió i paciència de la nostra professora Maria Mauri.
Vam començar fent enquadernacions molt bàsiques i vam seguir amb una enquadernació a la americana.


Després vam gaudir dissenyant i confeccionant unes llibretes amb tapa solta i mitja tela que ens van quedar molt originals. També vam aprofitar per aprendre a pintar papers decoratius per a tapes o guardes.


I, finalment, hem acabat centrant-nos en un projecte molt especial: un pack biogràfic que consta d'un llibret amb apunts de la vida d'algú singular, amb les seues il.lustracions originals i un llapis folrat a conjunt; tot això guardat dins d'una capsa de conservació també feta per natros.


D'aquest original projecte ja us en vam parlar a l'entrada del bloc anomenada Tofulet, i en tindreu detalls una mica més avant.

dilluns, 2 d’abril del 2012

LA PARAULA IL.LUSTRADA A L'HORT DE CRUELLS

El proper 13 d'abril a les 8 del vespre us convidem a l'inauguració de l'exposició La paraula il.lustrada a l'Hort de Cruells de Roquetes, amb dibuixos de Toni i textos de Lorena i Mari.
L'exposició vol fer una reflexió sobre la relació del dibuix i la paraula escrita. Sent les dues accions un tipus d'escriptura, hem volgut mostrar com el dibuix esdevé la memòria gràfica del text escrit.
L'exposició consta de dues parts: la primera compila una sèrie d'il.lustracions realitzades per a llibres infantils i juvenils, presentats per un text de Mari que reflexiona sobre la importància de la lectura.
La segona part recull una sèrie de llàpissos sobre el canal de la dreta de l'Ebre al seu pas per Roquetes i s'estructura a partir d'un text de Lorena.
Des d'aquí us animem a participar de l'exposició amb un retall de la vostra memòria. Quan acabeu de visitar-la podeu deixar per escrit algun record sobre el canal que hagueu viscut en primera persona o com a espectadors.
Gaudiu de l'exposició!


dilluns, 26 de març del 2012

EL LLAVERIAS ENTRA A IMPREMTA

Ja tenim a les mans la primera prova d'impremta del llibre! És el darrer pas abans de tenir-lo sencer. Si no hi ha cap imprevist, el 20 d'abril, un any després de guanyar el premi, anirem cap a Lloret de Mar  i aquest cop  tornarem amb Una mar de Joseps sota el braç.


I això no és tot, ja que després de dies d'inactivitat al bloc encetem avui un període que esperem sigue frenètic. Tenim en marxa un munt de projectes que aniran traient el caparró per aquí.

diumenge, 19 de febrer del 2012

TOFULET


Aquesta és una història de persones i animals, com n'hi ha moltes.
Aquest colom es diu Tofulet. Va arribar a casa una tarde d'hivern buscant refugi i ja no ens va abandonar. Es va acostumar a natros i natros a ell. Al cap d'uns mesos va agafar tanta confiança amb la persona que li donava de menjar, el meu pare, que tot sovint el seguia volant mentre ell passejava pels voltants de casa. I també va esperar-lo per morir. Un fort cop de vent, d'aquest vent que ens fa parar bojos, el va malmetre. I al cap d'uns dies, quan el meu pare va anar a donar-li menjar, Tofulet es va deixar caure als seus peus, morint en la seua companyia.
La història de Tofulet forma part d'un recull d'apunts biogràfics que hem preparat per a una persona especial. Hem fixat la seua memòria oral escrivint les seues vivències i anècdotes familiars en un petit llibre il.lustrat.

dissabte, 4 de febrer del 2012

MATINAL

aroma de tarongina
ulls de nen
en temps de diumenge

diumenge, 29 de gener del 2012

BYE BYE NEW ORLEANS, HI CHICAGO

A New Orleans les coses s'havien posat difícils, tant per a viure com per a tocar, tocar música s'entén. Estàvem a prop d'encetar una nova dècada, la dels vint, i la primera gran guerra europea ja havia traspassat fronteres, fins i tot les nostres. Per això quan el Buddy em va dir que a Chicago seria més fàcil trobar feina, no m'ho vaig pensar gaire, en realitat no ens ho vam pensar gens.
El dia en que tots dos vam arribar a Chicago, una pluja fina amerava els seus bulliciosos carrers, i la nostra il.lusió ens feia de paraigües. Havia deixat una nota a casa anunciant-los que marxava i m'enduia la meua atrotinada trompeta, crec que ja de tercera mà, i poca cosa més. Estava imaginant-me la cara del meu pare al descobrir que jo havia fotut el camp de casa, quan el Buddy va cridar la meua atenció:
- Ei, Bigcat, hauríem de preguntar per on para el South Side!
- Només ens cal flairar la música, no oblidis que els negres portem el ritme a la sang -vaig dir-li jo.
Però no vam ser nosaltres els qui vam trobar el South Side, va ser el South Side el que ens va localitzar. Cansats ja de la pluja tocacollons vam decidir buscar refugi momentani en el primer local que trobéssem al voltar la cantonada. Al poc, el Buddy i jo ens vam mirar i vam somriure llargament en llegir el rètol que teníem davant dels nassos: "Dreamland Cafe".
A aquella hora del matí el cambrer del local es prenia la seua feina amb calma, trafegava amb les cadires apujant-les damunt les taules i ni ens va mirar al dirigir-nos cap a ell. Al cap d'una estona de parlar-li ja ens vam semblar més simpàtic, sobretot perquè va aconseguir-nos allotjament; el propietari del Dreamland ens hostatjaria en una casa d'habitacions amb dret a cuina i, a canvi, nosaltres realitzaríem petites feines per a ell.
Què innocents! Petites feines a canvi d'habitació!
Pensàvem menjar-nos Chicago però tan sols erem un petit i trist aperitiu per a una ciutat en expansió.
A cap de dues setmanes ja havíem fet de tot menys tocar música, però no ens podíem queixar; teníem un sostre i no ens faltava el menjar, era més el que havíem deixat enrere allà a New Orleans. Però cada matinada, quan arribàvem amb els diners recaudats per al Nick, el propietari, les notes amb els diferents instruments a dalt de l'escenari em traspassaven fins deixar-me atordit.
Com atordit em vaig quedar aquell matí que em vaig llevar amb la visió del llit buit del Buddy. Vaig recordar que m'havia dit que no l'esperés despert, que tornaria tard d'un encàrrec. Vaig preguntar per ell als llocs que solíem freqüentar als matins i res, al Dreamland tampoc en sabien res.
Em vaig començar a preocupar. On s'havia ficat el Buddy?

Dibuix del Toni unint les Terres de l'Ebre amb el jazz


dissabte, 21 de gener del 2012

UNA MAR DE JOSEPS JA ESTÀ EN MARXA

Cada cop està més a prop el moment de tenir UNA MAR DE JOSEPS a les mans i poder-lo fullejar. Aquests dies Toni ha estat polint els detalls dels dibuixos del llibre. Els ha estat revisant tots, un a un, abans de tornar-los a enviar cap a Lloret de Mar. Allí es retrobaran amb el Josepet, l'avi, el peix misteriós... I després de cap a l'impremta!!!
El flyer de la convocatòria del  Joan Llaverias 2012 amb una imatge del nostre conte, guanyador del 2011


No us podem explicar amb paraules les ganes que tenim de veure el llibre publicat, esperem que vatros també en tingueu tantes ganes. Serà el primer llibre que publiquem els tres junts, després de poc més d'un any treballant plegats en els projectes més variats. Sempre recordarem el premi Joan Llaverias com l'inici d'una aventura que esperem que sigue inacabable i plena de sorpreses, com la mar del conte.


Taula de treball del Toni, on reposen els dibuixos originals del conte