dissabte, 12 de novembre del 2011

EL BLAUET, UN PESCADOR TÍMID

De vegades, el regne animal ens sorprèn amb un exemplar ben curiós. És el cas del blauet, un ocellet aqüàtic que pren el seu nom comú del color blau turquesa que el caracteritza. Tot i ser d'un color tan vistós, el blauet sembla més aviat tímid i solitari; li costa deixar-se veure.
El podem trobar aprop de rius, rieres i basses d'aigües netes, sobrevolant l'aigua a gran velocitat i intentant pescar algun peix amb el seu bec poderós com un punyal.

Alcedo Atthis, conegut com a blauet, arner, blavet, martín pescador...
 Tot i que en els darrers anys el número d'exemplars de blauet ha sofert una davallada, encara el podem observar en trams baixos del riu Ebre. Això sí, penseu que és un ocell molt sensible a la contaminació de l'aigua i a l'ús de pesticides; per tant, hem de mantenir el nostre riu ben net si volem continuar sorprenent-nos amb la visió del blauet.


dijous, 10 de novembre del 2011

NO US PENSEU QUE EL CANAL ERA COM ÉS ARA

Apunts de l'antic canal de la dreta de l'Ebre



El canal tenia vida, les seves parets eren de terra, els arbres creixien gairebé dins l'aigua; pels seus voltants, la gent, amb el seu caminar, havia format camins nous. No estaves mai sol, caminaves sempre acompanyat de petites criatures verdes d'ulls enormes que, en veure't, saltaven dins l'aigua, on es trobaven amb uns altres amics llargs de potes i que nadaven contra corrent: "els sabaters".


De fet, el canal era ple de peixos, qualsevol podia pescar i, quan dic qualsevol, em refereixo a que no calia tenir una canya de pescador, els que no tenien diners per comprar-se'n una, se la feien ells mateixos; es tallaven una canya del canyar més proper, li lligaven un fil a una de les puntes i al fil un ham, i amb això n'hi havia prou per passar un bon dia de pesca.
El peix era abundant: tenques, barbs, madrilles, carpes i anguiles. També hi havia trucs per pescar més, com situar-te baix del pont, on hi havia un xop molt gran i els peixos paraven a descansar, perque es cansaven de nadar, sabeu que naden contra corrent?


 

Doncs aquell era un lloc privilegiat, no només per la pesca sinó perque el xop feia una ombra boníssima. Quina llàstima! Ja que aquest lloc tenia amo, com tots els millors llocs, i l'amo era José "lo Birbo", llavors ell tenia quaranta anys i no us penseu que tenia els cabells tan llargs com ara.

Els nens no tenien cap peresa en llevar-se la roba i tirar-se a l'aigua, el canal sempre era ple de nens i no tan nens. El pont de Rebull era una de les atraccions favorites, muntaven dalt i saltaven. Què bé s'ho passaven!


 
L'altre dia sentia parlar gent gran, que deien que l'aigua del canal la utilitzaven per beure, sí, heu llegit bé, bebien de les sortides d'aigua que utilitzaven els pagesos per regar els horts. El cor se m'encongeix de pensar que en tan sols dues generacions hem sigut capaços de devorar bona part d'aquesta natura, i em pregunto què és el que nosaltres podrem contar als nostres descendents, potser ni tan sols podran recordar que algun dia per aquest canal corria aigua. Igual ens tocarà enterrar-lo?