diumenge, 19 de febrer del 2012

TOFULET


Aquesta és una història de persones i animals, com n'hi ha moltes.
Aquest colom es diu Tofulet. Va arribar a casa una tarde d'hivern buscant refugi i ja no ens va abandonar. Es va acostumar a natros i natros a ell. Al cap d'uns mesos va agafar tanta confiança amb la persona que li donava de menjar, el meu pare, que tot sovint el seguia volant mentre ell passejava pels voltants de casa. I també va esperar-lo per morir. Un fort cop de vent, d'aquest vent que ens fa parar bojos, el va malmetre. I al cap d'uns dies, quan el meu pare va anar a donar-li menjar, Tofulet es va deixar caure als seus peus, morint en la seua companyia.
La història de Tofulet forma part d'un recull d'apunts biogràfics que hem preparat per a una persona especial. Hem fixat la seua memòria oral escrivint les seues vivències i anècdotes familiars en un petit llibre il.lustrat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Dicen que cuando un sueño se cumple deja de ser un sueño, pero también es cierto que cuando un sueño termina otro empieza. Soñar es imprescindible para vivir, sin sueños no hay metas, sin sueños no hay un lugar donde pueda residir la esperanza. Cierto es que no podemos basar la vida en sueños y encerrarnos en un mundo irreal mantenido por la esperanza de algo que puede no llegar nunca, pero no podemos dejar de tener sueños. Lorena Segura Sanchez

Lorena Segura Sanchez ha dit...

gente echarle un vistazo a este blog y de paso si quereis apuntaros.. vale la pena de verdad, hay mucho curro,esfuerzo, ilusión y brilla con luz propía...gracias a 3 grandes personas que hacen que sea posible este projecto...

Lorena Segura Sanchez ha dit...

Gracias a vosotros, por enseñarnos que aunque crezcamos siempre hay que sacar el niñ@ que llevamos dentro... por brindarnos vuestra sencillez,alegría, entusiasmo, nitidez de algo tan pequeño que se hace inmenso y sobre todo enseñarnos que grano a grano se puede realizar un gran sueño... GRACIAS POR HACERNOS SOÑAR!!!

Publica un comentari a l'entrada

Si voleu opinar no us talleu i endavant...