"LO BAILO"

Lo Bailo i les seues obres d'art



Arriben les festes d'hivern i, com tots els anys, els carrers s'omplen de gent buscant els millors productes per celebrar-ho. La nostra ciutat aquest any està d'estalvi, així que per fi un any sense llums, ni nadales sonant tot el dia. Aquest any podríem dir que és un any perfecte per fugir de tot i deixar-nos seduir per l'encanteri de l'hivern. La tranquil.litat que es respira als nostres carrers és difícil de trobar enlloc, i què millor que celebrar-ho. Això sí, la fireta de nadal se celebrarà com tots els anys. Dins al Mercat municipal de Roquetes, els artesans i comerciants ens oferiran les seues petites o grans produccions i aquí, com no, entra el nostre artesà José "lo Bailo" o "lo Murciano", un dels pocs que encara continua treballant amb les seues mans.

José és algerià de naixement i, de ben petit, el destí el portà a Múrcia, i de Múrcia a les Terres de l'Ebre, concretament a Jesús. L'amor per Carme "la Baila", amb molt de gust el traslladarà al nostre poble, Roquetes, i aquí hi viu des del dia del seu casament.

Amb noranta-cinc anys "lo Bailo" desprèn energia pels quatre costats, i un somriure contagiós; els ulls li brillen quan conta tot el que ha fet a la vida i el que encara pensa fer. D'ofici pedrer, foradava el terra amb màquines i també amb les seues mans, per a que després es poguessin construir carreteres.

Però és la seua afició per la fusta la que desperta la nostra curiositat; ens ensenya tot d'estris elaborats per ell: morters, forquilles, bastons per caminar amb mànecs d'animals, cucaferes, una pipa de fumar, encara que per aquesta no passaria el fum per enlloc: no està foradada, és apta per a la llei antitabac.

Totes són petites obres d'art, fetes amb les seues pròpies mans. Ens diu que va començar a treballar la fusta quan es va jubilar. La primera cosa que va fer van ser culleres; utilitza gúbies i cargols per buidar la fusta, raspes i llimes per donar-li forma... De tot el que fa, reconeix que el que més li agrada és fer culleres i morterets, d'aquests en té en miniatura, molt petits, tant que se'ns fa difícil imaginar com pot fer-los. La caixa de les miniatures sembla una caixa de tresors, dins d'aquesta n'hi ha de més petites de caixes, i de dins de cada una en surten petites joies, treballades totes amb les seues mans, s'ho mira i les toca, amb tots els sentits. Anys i anys de feina tancats dins d'una caixa: la caixa dels records.

Però aquestes joies no estan sempre tancades. Una vegada a l'any surten, les posa damunt la taula ben ordenades i la gent del poble en pot gaudir, i fins i tot adquirir-ne alguna. I és que per nadal les obres d'art del Bailo viatgen fins al Mercat i són, com no, l'atracció de nens, joves, i no tan joves; ell sap que és l'artesà més fi que tenim entre nosaltres aquests dies de fira nadalenca, i aprofita per arroplegar quatre cèntims, que li permetran seguir fent les petites obres d'art que lluiran a la seua parada la propera fireta de nadal.

El seu somriure s'encomana