Quantes vegades haurem escoltat el comentari jo no llegeixo perque el temps no em dóna per a més. Potser aquesta frase encobreix una excusa més per no exposar els verdaders motius de no llegir.
El temps mai hauria de ser una excusa per no llegir, perque és justament quan llegim que el temps es fa etern. Llegint, els segons s'estiren, al mateix temps que ho fa la nostra imaginació, i cada paraula és un esglaó més de l'escala que ens porta a llocs que ni tan sols hem arribat a somiar. Llocs que existeixen entre les pàgines dels llibres i són únics i irrepetibles per a cada lector.
Recordo moments de lectures compartides, amb la ment o amb la veu; és realment màgic connectar amb algú mentre es llegeix un mateix llibre, compartir llocs i personatges inexistents que es fan reals amb el sortilegi de les paraules...
La propera vegada que algú ens digue que no té temps per a llegir, potser li podríem contestar que l'excusa més real seria dir jo no llegeixo perque tinc temor de ser massa lliure.
 |
| Dedicatòria del Toni per a un exemplar del llibre "El gat Galeret i la terrissa" |
1 comentaris:
Sempre hi ha un momentet per llegir :)
Molt xulis els dibuixos!
365 contes
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu opinar no us talleu i endavant...