 |
| Pare Sanclement |
En el moment en que llegiu aquestes línies, els tres últims jesuïtes de l'Observatori de l'Ebre ja hauran empaquetat les seues pertinençes i els seus records i ja estaran gaudint del seu darrer destí. Després de més de 100 anys, els jesuïtes abandonen un Observatori que ells mateixos van fundar el 1904. Llegeixo que la falta de vocacions ha obligat a la Companyia de Jesús a replegar els seus pocs efectius, encara que continuarà formant part del Patronat de l'Observatori.
Ja no es tornarà a repetir aquella imatge tan comuna com única dels pares jesuïtes amb la seua cartera sota el braç camí del centre geofísic. Aquesta imatge em trasllada als anys de la meua infantesa, quan tots els capvespres esperava al darrera de casa meua que els pares i germans jesuïtes abandonessen la seua atalaya científica, i rebessen, amb retalls de les seues publicacions, als nens que els esperàvem fora.
La gent de Roquetes vam aprendre a apreciar a aquells personatges entranyables que es deixaven veure fora de l'Observatori envoltats per una aurèola de misteri. Aquest misteri, amb tints d'imaginació infantil, es va anar desvetllant a mesura que vam ser conscients de les activitats que els jesuïtes desenvolupaven entremig d'aquell paisatge de garrofers. Quan vèiem passar els autobusos plens de gent cap a l'Observatori i, ens assabentàvem per la premsa de la importància científica que tenia el centre arreu del món, ens sentíem orgullosos de que el nostre poble fós el protagonista.
Des d'ara l'Observatori de l'Ebre continua la seua gran tasca sense els pares i germans jesuïtes que el van ajudar a aixecar, però al nostre poble sempre tindran un raconet entre els nostres pensaments.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu opinar no us talleu i endavant...