dijous, 10 de novembre del 2011

NO US PENSEU QUE EL CANAL ERA COM ÉS ARA

Apunts de l'antic canal de la dreta de l'Ebre



El canal tenia vida, les seves parets eren de terra, els arbres creixien gairebé dins l'aigua; pels seus voltants, la gent, amb el seu caminar, havia format camins nous. No estaves mai sol, caminaves sempre acompanyat de petites criatures verdes d'ulls enormes que, en veure't, saltaven dins l'aigua, on es trobaven amb uns altres amics llargs de potes i que nadaven contra corrent: "els sabaters".


De fet, el canal era ple de peixos, qualsevol podia pescar i, quan dic qualsevol, em refereixo a que no calia tenir una canya de pescador, els que no tenien diners per comprar-se'n una, se la feien ells mateixos; es tallaven una canya del canyar més proper, li lligaven un fil a una de les puntes i al fil un ham, i amb això n'hi havia prou per passar un bon dia de pesca.
El peix era abundant: tenques, barbs, madrilles, carpes i anguiles. També hi havia trucs per pescar més, com situar-te baix del pont, on hi havia un xop molt gran i els peixos paraven a descansar, perque es cansaven de nadar, sabeu que naden contra corrent?


 

Doncs aquell era un lloc privilegiat, no només per la pesca sinó perque el xop feia una ombra boníssima. Quina llàstima! Ja que aquest lloc tenia amo, com tots els millors llocs, i l'amo era José "lo Birbo", llavors ell tenia quaranta anys i no us penseu que tenia els cabells tan llargs com ara.

Els nens no tenien cap peresa en llevar-se la roba i tirar-se a l'aigua, el canal sempre era ple de nens i no tan nens. El pont de Rebull era una de les atraccions favorites, muntaven dalt i saltaven. Què bé s'ho passaven!


 
L'altre dia sentia parlar gent gran, que deien que l'aigua del canal la utilitzaven per beure, sí, heu llegit bé, bebien de les sortides d'aigua que utilitzaven els pagesos per regar els horts. El cor se m'encongeix de pensar que en tan sols dues generacions hem sigut capaços de devorar bona part d'aquesta natura, i em pregunto què és el que nosaltres podrem contar als nostres descendents, potser ni tan sols podran recordar que algun dia per aquest canal corria aigua. Igual ens tocarà enterrar-lo?


 

 


divendres, 28 d’octubre del 2011

PEIX, PEIXET...EL CÀSTING

Aquí podeu veure el peix que va servir de model per a un dels personatges del conte Una mar de Joseps. Després de mirar i remirar revistes de natura i de fer un munt d'esbossos a la llibreta, el Toni es va dirigir al Mercat de Roquetes a remenar entre les parades de peix. Era aprop del migdia, i ben poca cosa quedava. La peixatera encara no entén què buscava ni perquè es va fixar en aquest. Poc s'esperava trobar-se'l dibuixat a les pàgines d'un llibre.



Potser podríem fer un concurs per trobar el nom del peix...


dijous, 20 d’octubre del 2011

L'ESTIU NO ENS ABANDONA


TASTETS D'ESTIU


Veremo sobre la sorra amb peus de vidre
mentre un mar inquiet m'empaita.
Escric paraules que l'aigua, traïdora, esborra.
Ensenyo al vent la pell més blanca,
lliscosa, a punt de sal.
Admiro l'horitzó perfecte de corva plana,
llit del sol en hora baixa.
Mentre els dies s'escurcen,
intento atrapar olors d'estiu
que facin de l'hivern un temps menys feixuc

Estiu de 2011
Delta de l'Ebre


dimarts, 18 d’octubre del 2011

ELS GATS, INDEPENDENTS I SOLITARIS

Artistes del silenci i grans observadors, viuen entre nosaltres sense que ni ens n'adonem. D'entre els animals domèstics, diríem que els gats són sense dubte els reis de la personalitat. No s'impacienten i això els fa realment els millors caçadors del nostre entorn. Ells mai es rendiran als nostres peus, al contrari, ens convertiran en els seus criats i, sota una espècie d'encanteri, acabarem donant-los-hi el que ens demanen.

Treu la pota, observa i, com si tot estés controlat, es decideix a sortir...

diumenge, 9 d’octubre del 2011

AIXÍ ÉS COM HA QUEDAT L'EXPO!

Al conte "El somni del Louis", el jazz aporta optimisme i alegria a unes vides que intenten sortir-se'n de la més absoluta precarietat. Això passava als anys 30 als Estats Units, i ara no estem tan lluny d'aquella situació.
Així que, com cantava un dels jazzmen d'aquella època:
Let me sing and I'm happy





dimarts, 27 de setembre del 2011

EN LOUIS VA A LA VILADRICH

En Louis torna a estar en marxa. Ell i els habitants del Camp de Nipomo estaran presents a la llibreria La 2 de Viladrich, http://www.la2deviladrich.cat/, des del dia 3 d'octubre fins el 31 del mateix mes.
Fixeu-vos-hi bé en totes les il.lustracions i dibuixos exposats perque hi haurà novetats.
Us hi esperem!
El Louis arriba al Camp de Nipomo

diumenge, 25 de setembre del 2011

CANTAVEN ELS OCELLS L'ALBA

Hi ha cops en que necessitem retrobar-nos amb el nostre estat més primitiu i ens mirem la natura, potser indiferents, potser interessats, més o menys extasiats.
Procurem passar desapercebuts entre el seu reialme, mimetitzar-nos i formar part d'ella. Quan ho aconseguim, ella ens regala instantànies que potser aviat perdran el seu color fins que acabem oblidant l'original.
Quan dibuixem ens adonem que la natura, apart de primitiva, és original.



Esbossos i apunts a partir de fotos preses a la Bassa de les Olles i al Fangar,
setembre de 2010