Aquesta és una història de persones i animals, com n'hi ha moltes.
Aquest colom es diu Tofulet. Va arribar a casa una tarde d'hivern buscant refugi i ja no ens va abandonar. Es va acostumar a natros i natros a ell. Al cap d'uns mesos va agafar tanta confiança amb la persona que li donava de menjar, el meu pare, que tot sovint el seguia volant mentre ell passejava pels voltants de casa. I també va esperar-lo per morir. Un fort cop de vent, d'aquest vent que ens fa parar bojos, el va malmetre. I al cap d'uns dies, quan el meu pare va anar a donar-li menjar, Tofulet es va deixar caure als seus peus, morint en la seua companyia.
La història de Tofulet forma part d'un recull d'apunts biogràfics que hem preparat per a una persona especial. Hem fixat la seua memòria oral escrivint les seues vivències i anècdotes familiars en un petit llibre il.lustrat.
.jpg)